Aquest relat m'ha fet pensar en el desarrelament. No per haver
perdut els lligams amb el meu país, ni unes arrels culturals
sinó en el sentit més literal del conte, unes arrels físiques
lligades als indrets on vaig néixer i també l'entorn on vaig
viure posteriorment.
Com l'alzina treta del seu medi natural i trasplantada a la gran
ciutat no pot oblidar el seu origen.
Enyoro les muntanyes, les estacions amb les variacions de
paisatge i de colors, el cel a la nit i les passejades a peu o
amb bicicleta.
M'agrada Barcelona, una gran ciutat ofereix moltes possibilitats
a tot nivell però trobo a faltar els boscos, els llacs, els rius,
els castells, les vinyes...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada