L' Empelt de Maria Ângels Anglada

El conte comença amb la mort de l’últim parlant de la llengua dàlmata a l’illa de Krk (Croàcia) a finals del segle XIX i ens trasllada ràpidament a la primera meitat del segle XXI on un filòleg holandès es prepara a fruir d’un any sabàtic emprenent un viatge. Està una mica preocupat perquè d’ençà d’alguns anys desapareixen lingüistes i mai més no se’n sap res. En totes les desaparicions hi havia una coincidència força estranya, uns havien desaparegut justament quan gaudien del seu any sabàtic durant un viatge a França o més al sud, uns altres mentre hi eren de vacances.

La passió de l’Ernest són les paraules, els mots i escoltar de prop la veu humana, també en llengües llunyanes vives o mortes, amb poemes d’autors que ja pocs coneixen. Està profundament dolgut de la desaparició de tantes llengües de la vella Europa i la seva llengua predilecta és el català, que si bé havia resistit amb un esforç immens un cop d’estat de final del segle XX , havia aconseguit anorrear-lo. El objectiu del seu viatge és trobar-se amb el darrer parlant d’aquesta llengua que ell coneixia, un pastor de la Terra Alta de nom Jordi.

Emprèn el viatge cap al sud un matí de començament de juny conduint lentament per carreteres secundàries delectant els paisatges i pobles per on transita. Prop del seu destí és raptat i es desperta en un mas aïllat on una colla de gent jove li parla en català. Li demanen perdó per el segrest, són un grup que es resisteix a perdre la seva llengua, coneixen la seva passió pel català i el necessiten, sempre que ell hi estigui d’acord, per les seves dues especialitats: la dialectologia i la poesia popular. També s’esmenta que els altres filòlegs desapareguts s’han identificat amb la lluita dels resistents catalans i que a tot arreu hi han nuclis de suport a la llengua. L'Ernest es queda amb ells recuperant les paraules, els poemes i les cançons perdudes. Quasi no s’adona del transcurs del temps i es troba enamorat d’una noia de l’equip.

l’Alícia, mentrestant els grups cada vegada són més nombrosos i sembla que les pressions exteriors rebudes pel govern central preparin un canvi que els permetrà sortir de la clandestinitat. L’Alícia i l’Ernest esperen un fill, un nou parlant d’una llengua en perill d’extinció.

... ell havia ajudat a salvar les paraules, perquè no és amb sal ni en vitrines que cal guardar-les, sinó en ells llavis dels fills.