dimarts, 18 de novembre del 2008


Aquest és un poema que salvaria

ovidi montllor
La revolució

Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!
Després d'aquestes paraules,
molta gent s'esverarà.
D'altra potser no s'esvere,
d'altra no em coneixerà.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!

I qui no hi estigui d'acord
no li done la raó,
perquè és tan necessària
com per la terra la saó.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!

Fixeu-vos que no la cante
a crit sec ni amb passió,
la pronuncie amb respecte,
amb tendresa i devoció.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!

No us penseu que vol dir guerres,
ni destroces, ni rancors.
Vol dir coses estimades:
llibertat, justícia i raó.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!

No és pas aquest crit de pobres
que amb ella volen ser rics.
Volem un món al dia i just,
almenys per als nostres fills.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!

Encara que jo i d'altres
la cridem amb impaciència,
ella vindrà el dia just,
quan maduri la consciència.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!

Tots volem que vingue a bones,
sense sang, amb comprensió,
i si els burgesos no ho volen,
llavors serà per collons.
Oh, sí.
Si em permeteu com si no,
Visca la revolució!

2 comentaris:

maria ha dit...

hola Laura, espero tu blog con impaciencia,QUE recuerdos con esta letra,que fue.. UN HIMNO. todos los bien nacidos queremos que venga esa revolución sin sangre y comprension...VISCA ancara que sigui par cullons, que tiempos y que huevos tenian por cantar cancion protesta, necesitamos unos cuantos en los tiempos que vivimos.no te parece.hasta pronto..

maria carmen juan ha dit...

Totes les imatges del teu bloc són precioses, des del tramvia amb la dona fins a aquesta nena i les carabassetes de la Zerafina.

M. Carmen Juan