... De sobte, tot era diferent. Ja no se sentia sol ni frustrat. Al món hi havia alguna altra cosa, fora del tramvia i la línia de circumval·lació. Ara ja no calia fugir. Al cap de quaranta anys, la Sílvia era una altra vegada al seu costat i amb allò li bastava. Farien junts la darrera volta...
3 comentaris:
la foto quins recors....cuan yo era petita fins 1968,al meu mon va trescorra viatjan amb tram via ,quina pasada..eran una familia tot el trayecte era en realitat una tertúlia entre els usuaris i els conductors i cobradors.el tramvia- 48- CAN TUNIS- RAMBLES.
No cal que et digui, que la fotografia del tramvia m'ha encantat.
M'agrada com escrius.
Penso que tu amb la teva llengua i les teves tradicions, i nosaltres amb la nostra,ens podem enriquir mútuament.
el to blanc i negre de la teva foto, les imatges dels personatges il.lustren a la perfecció el to agra-dolç del conte de J. Moncada.
Publica un comentari a l'entrada