Passeig pel barri

Surto de casa, el carrer, com sempre, està molt animat. Pertot gent i cotxes, és una zona de comerç a l'engrós i hi ha el tràfec normal de persones que s'aturen i carreguen o descarreguen, uns s'esperen tranquil·lament altres toquen la botzina impacients. Mentrestant veig persones caminant de pressa i d'altres amb aspecte de turistes, més relaxades, xerren i miren al seu voltant amb curiositat. Una noia amb bicicleta fa eslàlom entre tots però també ha de parar-se ja que un camió grua càrrega els sacs de runa d'una obra. Més endavant un guàrdia urbà escriu en una llibreta plantat enfront del pàrquing de bicicletes que en té algunes que solament són trossos: un quadre amb una roda, una sola roda i deformada, però tots aquests elements ben enganxats als barrots amb el seu cadenat. M'imagino que en dóna avís per tal que les treguin per a deixar lloc a l'aparcament. A prop tres cambrers fumen i conversen càlidament en italià a la porta d'un restaurant del seu país. Finalment arribo als contenidors de vidre, de plàstic i de paper i cartró i llenço el que duc mentre un home d'aparença oriental m'observa des de la seva botiga. Miro el cel fa un dia preciós, els arbres tenen noves fulletes d'un verd clar... ja ha arribat la primavera! Travesso la plaça, a la terrassa del bar hi ha gent gaudint de la calor primerenca. Arribant al carrer de baix m'encreuo amb l'home del butà, que ja l'havia sentit abans de veure'l; davant meu un home vell arrossega una caixa curulla de peces de canonades de plom cap a la deixalleria. Primer ensumo l'aroma agradable del pa barrejat amb una flaire de xocolata i després contemplo l'aparador atapeït de mones de Pasqua i sobtadament se m'obre la gana. Ara sóc a l'alçada d'un carrer que dóna al carrer del Fonollar i penso en el Miquel, el protagonista de “El carrer del Petons” i m'adono que visc i estic passejant pel barri on ell vivia i treballava.